L'aflorament documentat es troba en un tall estratigràfic a la carretera que va de Candasnos a Peñalba.
A uns 4 Km de Candasnos s'ha canalitzat un barranc i s'ha construït un pont que ha provocat el desmantellament per erosió de part de la cornissa rocosa que conté els nivells amb sílex.
Es tracta d'un dipòsit primari, en un estrat geològic calcari-margós continu, de calcàries lacustres terciàries, d'edat miocena.(Aquitanià/Vindobonià)
A Puente de Candasnos s'ha documentat tant sílex en posició primària (PC1), com sílex en posició secundària (PC2).
Les mostres recollides del dipòsit secundari han estat recollides al llit del barranc.
La morfologia de les mostres recollides és variable. D'una banda, el dipòsit primari ha proporcionat nòduls de formes irregulars i subesfèriques allargades, de diferents mides, disposats en bancs gairebé continus.
D'altra banda, les mostres recollides al dipòsit secundari són evidentement més heterogènies, i presenten característiques més variades, que inclouen morfologies tant nodulars com estratificades (sílex tabular), de diverses mides.
Les mostres recuperades es caracteritzen macroscòpicament per la morfologia dels nòduls aplanada i subarrodonida. La roca caixa és una calcària margosa i la zona de contacte, presenta un còrtex molt fi (<1mm), d'aspecte polit, que mostra un cantacte franc amb la massa silícia.
Es tracta de sílex foscos amb una distribució del color llisa, motejada o fins i tot de bandejats concèntrics, fet que s'explica per l'alternança de franges més riques en sílice i altres més riques en carbonat (anells Liesegang).
Les evidències carbonatades conservades a la massa silícia representen al voltant d'un 10% del conjut que s'observa amb la lupa binocular.
Les superfícies llises i el gra fi, o molt fi, determinen una qualitat alta de talla.