1. (sedimentologia): Material detrític fi que omple intersticis d’una roca detrítica deixats pels elements més grans i que actua de trava, la qual pot ésser de la mateixa composició que els clasts principals, o ésser diferent; per ex., la sorra en un conglomerat, l’argila en un gres. La distinció entre els clasts i la matriu no és sempre senzilla, pel fet d’haver-hi un trànsit granulomètric. Per altra banda, la matriu sol presentar un ciment associat. En matrius argiloses, la consolidació pot esdevenir per recristal·lització. Segons Krynine, hi ha dos grans tipus de matriu: l’argilosa (caolinítica-bauxítica) i la micàcia-clorítica; el quars pot ésser molt abundant tant a l’una com a l’altra.
2. (petrologia): Part de la roca endògena formada per un conjunt de grans o vidre de petita dimensió en la qual destaquen d’altres elements mineralògics o estructurals més grossos, com els fenocristalls en una roca porfírica i els fenoblasts en una de metamòrfica.