(cristal·lografia): Propietat que presenta una mateixa substància química sòlida de cristal·litzar en dues o diverses estructures cristal·lines, cadascuna de les quals posseeix propietats físiques diferents; cada polimorf de la mateixa substància és una forma d’equilibri en unes condicions de pressió i temperatura (i també de camp gravitatori, magnètic, etc.) del medi químic i físic que l’envolta, i si aquestes condicions d’equilibri varien adequadament, es produeix la transició d’un polimorf a un altre de més estable en les noves condicions. Les transicions polimòrfiques poden ésser pràcticament reversibles, és a dir, observables en el laboratori (per ex., la transició de quars-α a quars-β, a 573 °C), o bé pràcticament irreversibles, i llavors la seva durada pot ésser de milions d’anys (per ex., la transició de diamant a grafit).