(mineralogia): Diòxid de silici, SiO2. Mineral que cristal·litza en el sistema romboèdric, en cristalls sovint en formes prismàtiques, acabats en cares de rombòedre; quan aquestes cares tenen un desenvolupament idèntic, el conjunt del cristall té l'aspecte d'una bipiràmide hexagonal, però sovint la distinta velocitat de creixement fa que els rombòedres siguin desiguals. El quars presenta una gran varietat de formes cristal·lines, una exfoliació poc clara i una fractura concoïdal.
Té una duresa de 7 i una densitat de 2,65. Sovint és incolor o blanc, bé que a la pràctica presenta moltes tonalitats. Des d'un punt de vista estructural pertany al grup dels tectosilicats. Les varietats del quars poden ésser dividides en dos grups: les macrocristal·lines i les criptocristal·lines. Entre les del primer grup, cal esmentar el cristall de roca, que és transparent i incolor; el quars de llet, de color blanc i quasi opac; l'ametista, transparent i de color porpra; el quars rosa; el citrí o quars groc, i el quars fumat, de color marró fosc o quasi negre. En el segon grup hi ha les diferents varietats de calcedònia, entre les quals cal esmentar l'àgata, que és la calcedònia en bandes, el jaspi, que és la calcedònia opaca, el sílex, el xilòpal, que és fusta silicificada, i l'ull de tigre, de constitució fibrosa i color groc, marró o blau. El quars es troba pràcticament en qualsevol ambient geològic i és un mineral molt freqüent. La utilitat del quars és molt diversa: en construcció, i també a la indústria del vidre, a la de ceràmiques i refractaris, i com a abrasiu. Les varietats colorades són tallades i polides, i utilitzades com a pedres ornamentals i en joieria./>Per les propietats piezoelèctriques, el quars és utilitzat per a mesurar i controlar la freqüència dels impulsos o vibracions elèctrics. Atès que els cristalls naturals no resulten suficients, hom en fabrica de sintètics.