(zoologia): Embrancament d’animals metazous diplobàstics i de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l’embrancament dels celenterats. Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l'exterior per un orifici únic. La paret del cos és formada per dues capes; l'ectoderma i l'endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea. Aquesta constitució correspon a l'estat de gàstrula. Hi ha dos tipus fonamentals d'organització: el pòlip, que és fix, i la medusa, o forma lliure; ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus. Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no. Molts cnidaris posseeixen esquelets cornis o calcaris externs, d'una gran importància en la formació dels esculls coral·lins. La reproducció és sexual i asexual; aquesta darrera té lloc per gemmació, escissió i estrobilació, i la sexual, mitjançant gàmetes ectodèrmics o endodèrmics, de formació difusa o localitzada. Sol haver-hi metagènesi o alternança de generacions, entre una d'asexuada (pòlip) i una altra de sexuada (medusa); en alguns casos el pòlip és sexuat (no hi ha meduses), o bé la medusa origina directament meduses (antomeduses) i no hi ha pòlips. Gairebé tots els cnidaris són marins, i també, llevat d'algunes excepcions, són carnívors i depredadors. Hi ha formes solitàries i formes colonials, planctòniques i bentòniques, o bé meroplanctòniques. Llur distribució arriba a totes les mars i en una gran part de les aigües continentals.