(arqueopetrologia) (Friedel, 1875): Alteració resultat d’una sèrie de processos mecànics i químics que produeixen un creixement de la porositat que es tradueix per la pèrdua de transparència. Aquest tipus d’alteració centrípeta comporta una modificació de la textura dels sílex i la pèrdua de fases minerals solubles. Es tracta d’un procés on la pèrdua de matèria és superior al dipòsit. La seva expressió és característica de medis sotmesos a circulacions intenses de fluids molt diluïts o bàsics.